18 may 2009

[GARA] Mor a Montevideo Mario Benedetti


Mor a Montevideo Mario Benedetti

GARA | MONTEVIDEO

A última hora d'ahir es coneixia la trista notícia. L'escriptor uruguaià Mario Benedetti, que arrossegava un delicat estat de salut, moria en el seu domicili de Montevideo a l'edat de 88 anys, segons va informar la seva família.

De nom complet Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, va néixer en Paso de los Toros el 14 de setembre de 1920. Escriptor i poeta pertanyent, al costat d'Idea Vilariño i Juan Carlos Onetti, entre d’altres, a la generació del 45, Benedetti no va concloure els seus estudis i, per problemes econòmics, va començar a treballar en una empresa de recanvis d'automòbils als 14 anys.

Després del cop d'estat de 1973, va abandonar Uruguai i va residir a Argentina, Perú, Cuba i l'Estat espanyol. En aquells dies havia escrit ja algunes de les seves principals obres, com «La tregua» (1960) o «Gracias por el fuego» (1961).

Compromès política i socialment amb el seu poble i apassionat de la poesia, va conrear diversos gèneres com el conte, la novel•la, l'assaig, el teatre i la crítica literària, i els seus textos han estat musicats per artistes com Joan Manuel Serrat o Pablo Milanès.

L'assaig «Vivir adrede» i el poemari «Testigo de uno mismo» són les seves últimes obres.

QUEMAR LA NAVE

El día o la noche en que por fin lleguemos
habrá que quemar las naves

pero antes habremos metido en ellas
nuestra arrogancia masoquista
nuestros escrúpulos blandengues
nuestros menosprecios por sutiles que sean
nuestra capacidad de ser menospreciados
nuestra falsa modestia y la dulce homilía
de la autoconmiseración

y no sólo eso
también habrá en las naves a quemar
hipopótamos de wall street
pingüinos de la otan
cocodrilos del vaticano
cisnes de buckingham palace
murciélagos de el pardo
y otros materiales inflamables

el día o la noche en que por fin lleguemos
habrá sin duda que quemar las naves
así nadie trendrá riesgo ni tentación de volver

es bueno que se sepa desde ahora
que no habrá posibilidad de remar nocturnamente
hasta otra orilla que no sea la nuestra
ya que será abolida para siempre
la libertad de preferir lo injusto
y en ese solo aspecto
seremos más sectarios que dios padre
no obstante como nadie podrá negar
que aquel mundo arduamente derrotado
tuvo alguna vez rasgos dignos de mención
por no decir notables
habrá de todos modos un museo de nostalgias
donde se mostrará a las nuevas generaciones
cómo eran
parís
el whisky
claudia cardinale.

No hay comentarios:

Publicar un comentario