Crida internacional per la llibertat de Joaquín Garcés Villacampa i contra la persecució de les idees per part dels estats

Joaquín Garcés Villacampa, és un company anarquista que actualment es troba pres al centre penitenciari de Castelló. Joaquín entrà a la presó, arran de la seva detenció per diverses accions d'expropiació per recolzar les lluites i organitzacions revolucionàries de finals dels anys 70 essent condemnat a 35 anys i sis mesos de presó, pena que començà a extingir a mitjans del 1980. El 1999, Joaquín participà activament en la lluita col.lectiva contra el FIES, portant a terme diversos dejunis i vagues de fam pels quatre punts de reivindicació col.lectiva, d'acord al que estipula la llei:

-La fi de les tortures i el tancament dels departaments FIES

-El cessament de la disperssió

-La llibertat per les persones amb malalties incurables i/o terminals

-La llibertat per les persones que hagin complert més de 20 anys de condemna.

A aquests punts, a més a més de les seves reivindicacions personals, hi afegia totes les propostes de solidaritat revolucionària. Joaquín estava convençut de que ja es trobava en fase d'obtenció de permisos per la seva condemna, negant-li però les institucions penitenciàries tota possibilitat. Després de realitzar diferents protestes i recursos, aconseguí que li concedisin algún permís de sortida, aprofitant aquesta situació per quebrantar i no tornar a la presó, el maig del 2003.

La següent ocasió en la que es tingué coneixement d'en Joaquín, fou arran de la detenció per la Guàrdia Civil, de cinc companys i una companya de Barcelona, el setembre del 2003, per diferents accions en solidaritat amb diverses lluites político-socials. A tots els detinguts, inclús el company que quedà en llibertat amb càrrecs, se'ls aplicà la llei antiterrorista essent portats a l'Audiència Nacional, on, primer el jutge Garzón, intentà condemnar-los com a banda armada terrorista. Al final, el cas fou instruit pel jutge Bermúdez, el jutge estrella de l'11-M, i no podent encausar-los com organització armada, els imputà les acusacions d'atacs de terrorisme urbà, incendis, estralls, danys contra oficines bancàries, estacions elèctriques, concessionaris d'automòbils... i una acció contra l'ambaixada de Grècia,en solidaritat amb els empresonats Antiglobalització de Salònika. Per tots aquest càrrecs Joaquín fou condemnat a 7 anys i mig de presó..

Estant complint aquesta última condemna a la presó de Castelló, l'octubre del 2003, el seu advocat es percatà d'una irregularitat en la seva anterior condemna, trobant que l'any 1992, “l'Audiencia Provincial de Zaragoza”, dictà un acte d'acumulació de condemnes que limitaven el seu compliment fins el 19 de juliol del 1997. Aquesta situació s'amagà i Joaquín, que en aquells moments es trobava a Jaén II, restà pres 5 anys més, fins el seu quebrantament el 2003.

Aquest error procesal fou reconegut pel seu advocat en col.laboració amb un company advocat de Madrid, davant del jutjat central on el jutge investigà aquesta situació, pronunciant-se a favor de la seva possada en llibertat, situació que fou en principi recorreguda pel fiscal amb arguments molt trivials, per declarar-se posteriorment incompetent, bloquejant així la sortida de la presó d'en Joaquín.
Aquesta injusta situació, que continua bloquejada als tribunals no és res més que un nou recurs dilatori, en la línea d'ocultació de l'acumulació de

la condemna que es produí l'any 1992.

Recentment, els dies 5 i 12 de març, renuncià al menjar per les reivindicacions col.lectives dels quatre punts anteriorment esmentats i pel "cessament de la utilització de sistemes i subsistemes estatals contra les idees no concordants o no acceptades pel sistema". Tot i això, ha portat a terme diferents dejunis en solidaritat amb les lluites dels ergastolanos italians i les lluites revolucionàries de Grècia, o contra les cadenes perpètues encobertes a l'Estat Espanyol.

En protesta per la seva situació personal, Joaquín ha renunciat al menjar presidiari tots els dilluns fins que obtingui la llibertat, rebutjant també qualsevol tipus d'assistència mèdica provinent de la presó, fent una crida a totes les organitzacions i grups d'afinitat i de drets humans, per la difusió i la denúncia internacional d'aquesta situació, pel segrest de l'estat a causa de les seves idees.

En definitiva, tot i les instàncies judicials que s'han pronunciat i han reconegut que Joaquín Garcés Villacampa ha estat 5 anys de més a la presó, l'Estat Espanyol el manté segrestat a la presó de Castelló a causa del seu compromís amb les idees anarquistes.

Des d'aquí convidem a la màxima difusió d'aquest escrit, perque la denúncia contra l'Estat Espanyol assoleixi una dimensió internacional

-Derogació i no aplicació de la "Doctrina Parot"

-Cessament de la utilització de les institucions coactives i punitives per la persecució de les idees

-Alliberament de tots els presos i demolició de totes les presons i espais de reclusió

-Cessament de totes les formes de violència sistèmica

-Abolició de l'estat i col.lectivització del capital.

Salut i LLibertat!